La segregació escolar és considerada el principal problema del sistema educatiu a Catalunya. De fet, la segregació i la guetització ha estat en molts llocs d’Europa un dels problemes més greus de convivència present i futura i que afecta l’estabilitat de la societat.
La segregació dels alumnes nouvinguts, els alumnes amb discapacitats i els alumnes amb problemes socioeconòmics afecten el nostre sistema educatiu. La seva desigual incorporació als centres impedeix fer efectiva la igualtat d’oportunitats, que té un dels seus pilars en una educació de qualitat per a tothom, des de la primera infància.
És notori que la nostra societat té grans diferències a l’hora de l’escolarització equilibrada dels alumnes. Aquest desequilibri s’ha de resoldre i el país ha de garantir en la mesura del possible la igualtat d’oportunitats per tots els alumnes per aconseguir una societat més justa.
Per arribar a aquest acord s’han hagut de deixar de banda els interessos particulars de les entitats i sindicats que hi hem participat perquè considerem que és molt més gran el guany que pot rebre la societat en el futur que les particularitats que puguin grinyolar.
Ser a la comissió de seguiment permetrà evitar que els actors fugin del compromís signat i evitar que pugui haver-hi guanys particulars per una idea que pensa en el col·lectiu. En aquest context, el tema econòmic és bàsic. Sense recursos no es pot implementar cap millora per bona que sigui i en aquest cas la inversió ha de ser generosa perquè en depèn la cohesió social. El mateix acord assegura que les mesures “parteixen de la necessitat d’incrementar el pressupost en educació entorn del 6% del PIB, d’acord amb el que estableix la llei d’educació de Catalunya”. Ara la inversió supera per poc el 2%.
Per això no entenem el despenjament d’algunes entitats basant-se en els suposats beneficis de les concertades quan la crítica que els fan sovint des d’aquests sectors és la manca d’alumnat nou vingut o amb necessitats específiques present en aquests centres. L’acord actua sobre aquestes males pràctiques i obliga a intervenir en l’equilibrada distribució d’aquest tipus d’actuació. Tampoc entenem aquest despenjament perquè els beneficis socials futurs si aconseguim que aquest pacte elimini la guetització són molt superiors que qualsevol particularitat. Una societat igual i cohesionada val tots els esforços que hàgim de fer per aconseguir-la.
Les principals mesures del pacte contra la segregació:
- Nou decret d’admissió que fixi una proporció màxima d’alumnes amb necessitats educatives específiques per centre.
- Publicació de les quotes que es cobren a les famílies, tant als centres públics com als concertats.
- Protecció dels centres d’alta complexitat: bloquejar la matrícula viva, dotar-los de més recursos i més professors, garantir plantilles “multidisciplinars” i donar incentius econòmics al professorat.
- Crear comissions d’estudi: una que estudiï si és possible establir una política d’admissió per quotes en funció dels estudis o les rendes dels progenitors, una altra que analitzi mesures en municipis amb molta segregació, i una que estudiï el cost de cada plaça escolar.
- Discriminar positivament els centres menys afavorits: adequar el finançament dels centres públics i concertats en funció de la corresponsabilitat en la lluita contra la segregació.
- Promoure pactes locals entre centres perquè escolaritzin l’alumnat de manera equilibrada.
- Clarificar el paper de les oficines municipals d’escolarització i els inspectors d’Educació.