La recent sentència del TC que tomba fins a 10 articles de la LEC, aprovada de forma molt majoritària pel Parlament de Catalunya, avala certs aspectes de la immersió però no entra a valorar el punt clau:
Article 11
El català, llengua vehicular i d’aprenentatge
1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu.
2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.
Aquest article no va ser recusat pel partit popular i per tant la sentència no fa cap consideració sobre la constitucionalitat o no del mateix i ens deixa en la mateixa situació que fins ara, és a dir, qualsevol idea peregrina d’un pare o mare que decideix insta judicialment que el seu fill rebi les classes en castellà, atemptarà contra la llibertat de tots els altres alumnes que no volen aquest tipus d’ensenyament i es veuran obligats per mandat judicial a rebre el 25% de les classes en aquella llengua.