Després de molts anys sense conveni, amb precarietat cada cop més preocupant en el sector, sense cap augment salarial en 7 anys per culpa de la incapacitat i la intransigència del sindicat majoritari i de les patronals del sector, incapaces d’arribar a cap acord per la llunyania i l’absurditat d’algunes de les reivindicacions, des de la UGT vam decidir tirar endavant un projecte en solitari.

Era  el moment de presentar davant dels treballadors un marc de referència lluny d’un conveni que és mort des de l’any 2008.

Vam elaborar un conveni d’eficàcia limitada perquè aquell sindicat es va negar a entrar en les negociacions i des d’aquell moment li va girar l’esquena.

Malgrat la seva postura de cara al públic, cada any manté contacte amb nosaltres per arribar a signar un nou conveni prenent com a base aquest d’eficàcia limitada, que segons ells, és tan negatiu. Sempre una doble cara.

És perfecte el  conveni d’eficàcia limitada?

Evidentement no. És un conveni on hi ha hagut renúncies i no ens n’hem amagat mai. La situació econòmica del país no permetia arribar a acords massa satisfactoris però vam preferir arribar a pactes que ens donessin un marc de referència viu i que donés un impuls al sector.

Hem d’afegir a això que en el futur tenim una base ferma per millorar les condicions dels treballadors.

En ser d’eficàcia no és d’obligat compliment en el sector per la qual cosa el sector és, ara per ara, un caos perfecte.

És preferible que no hi hagi conveni  i a cada centre s’apliqui el que els vingui de gust sense respectar absolutament res i provocant la indefensió dels treballadors que sovint no són conscients de quins són els seus drets?