El govern de la Generalitat ha aprovat avui el pla de foment del llibre pel quadrienni 2017-2020. Destinarà en total 105 milion en diverses actuacions i implementarà una vintena d’estratègies per a fomentar l’hàbit de la lectura i prestigiar el lector.
L’augment de la dotació és significatiu, dels 9,2 milions destinats el 2016 a les diverses polítiques que afecten el món de la literatura (lectors, autors, biblioteques, llibreries i editorials) passarà a destinar-ne 32 a l’horitzó del 2020.
Aquest 2017 ja s’hi invertiran 19 milions que estan pressupostats.
Hi ha una clara voluntat d’acció: s’anuncien 56 accions concretes, la majoria de les quals s’aplicaran aquest mateix 2017, i pràcticament totes tenen un pressupost assignat, cosa que no passava en l’anterior pla.
El punt més criticat rau en que no s’ha treballat conjuntament amb la conselleria d’Ensenyament que sembla que hauria de ser part interessada en allò que implica el foment del gust per la lectura.
El conseller Santi Vila ha anunciat que es crearà a finals d’aquest mateix any, la Direcció General del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lextura, cosa que farà redistribuir algunes de les funcions que actualment ocupen a la Institució de les Lletres Catalanes, procurant però no restar-li importància.
També es crearà d’immediat un òrgan assessor i consultiu, el Consell Nacional de la Lectura, on hi haurà 20 representants acadèmics i 13 de les administracions (Generalitat, diputacions i municipis) que avaluaran el pla any rere any.
I encara hi haurà un tercer agent, un comissionat que tindrà perfil públic i vetllarà per la coordinació i aplicació de les polítiques. Tenint en compte que la legislatura s’esgotarà a finals d’any, Vila diu que els nomenaments dels dos nous càrrecs els deixarà per al pròxim conseller. També admet que, amb aquests canvis a la vista, “les accions concretes del pla potser es podran modificar, però no les orientacions”.
Deu propostes destacades del pla de Lectura 2020
1. El carnet únic. Després d’anys de lluitar per unificar catàlegs i un sol carnet per a totes les biblioteques, la conselleria es compromet que aquest reclam històric sigui una realitat a principis del 2018 i s’alineïn la xarxa de biblioteques de la Generalitat i la Diputació.
2. Inversió milionària a les biblioteques. Les partides més grans del pla es destinaran a la compra de fons per a les biblioteques. El 2017 serà de 5 milions i s’incrementarà un milió d’euros per any fins al 2020. L’objectiu és que cada 10 anys les biblioteques renovin del tot el catàleg. També es recuperen les inversions per construir i millorar biblioteques –l’objectiu és arribar al 100% de població; ara s’arriba al 64%–. Aquest 2016 la partida era de zero euros, mentre que el 2017 s’hi dedicaran 2,7 milions. El 2020 seran 6 milions.
3. Nit de la Lectura. S’impulsarà una versió de llibres de la Nit dels Museus. Les llibreries i biblioteques obriran en horari nocturn amb activitats culturals a tot Catalunya. Se celebrarà al setembre, potser durant la Setmana del Llibre en Català.
4. Campanya institucional. Hi haurà una campanya de difusió del pla que costarà 300.000 euros i que partir de l’any que ve s’encarregarà a un cineasta català de renom. La d’enguany, que ja ha arrencat, es titula Llibrèfils i fa referència a la descoberta d’una espècie de bojos pels llibres. Eudald Carbonell la protagonitza.
5. Acords amb TV3 i iCat. A més de subvencionar continguts de llibres en mitjans –es crea una nova línia per a la promoció audiovisual de 300.000 euros, que es pagaria amb l’impost de la taxa audiovisual–, també es preveuen dos acords directes amb TV3 i Catalunya Ràdio, a uns 100.000 euros per any. El conseller hi aporta capital a contracor –”és anòmal”, diu– ja que considera que la cultura està per defecte inclosa en les funcions i subvencions ordinàries dels mitjans públics.
6. Regalar llibres als nens… i als adolescents. La Generalitat manté el programa ‘Fas 6 anys. Tria un llibre’, pel qual es fa arribar un val de 13 euros a tots els nens d’aquesta edat. La partida és de 500.000 euros. També es crea una altra campanya finalista per a adolescents: ‘Fas 16 anys. Explica un llibre’. En aquest cas es convida els adolescents a fer la ressenya d’un llibre en el format que vulguin i les 16 millors de cada mes rebran un xec de 300 euros per gastar en cultura. “A l’adolescència s’acostuma a abandonar l’hàbit lector i cal un pla específic”, justifica el conseller.
7. Reforçar les fires estratègiques. A més de fer un mapa de les fires de llibres, es reforcen quatre fires: la Setmana del Llibre, el Saló del Còmic, el Litterarum de l’Ebre i la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya. També s’incrementa el suport a llibreries.
8. Municipis lectors. Es recupera un programa pilot impulsat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil que havia quedat cancel·lat per la crisi i vol generar “més i nous lectors”, diu Vila. Es tracta que als municipis lectors s’incideixi en especial en la lectura, sobretot a les escoles. Els 4 municipis que van fer la prova pilot van millorar substancialment els resultats. El 2017 hi haurà 20 pobles més i el 2018, 20 capitals de comarca. Es mantenen altres programes com ‘Lletres a les aules’, de la ILC, destinada a instituts.
9. Biblioteques centrals de vegueria. Per adequar el mapa de biblioteques a la divisió territorial, es premiarà algunes biblioteques perquè tinguin influència més enllà del seu entorn més pròxim a altres centres. L’exemple que ja existeix és la Carles Rahola de Girona.
10. Ajut a les traduccions. S’obre una nova línia dotada amb 300.000 euros per subvencionar les traduccions al català, perquè siguin competitives amb les de castellà. Això se suma a l’ampliació gradual de les ajudes al sector editorial per a la producció (700.000 euros), la internacionalització (200.000 euros), la comunicació (100.000 euros) i les aportacions reintegrables (aniran d’1,8 a 2,7 milions).
Podeu llegir la nota de premsa de la Generalitat en aquest enllaç.