Davant dels atacs que els darrers mesos està rebent la comunitat educativa, el conjunt d’entitats que la formem hem decidit dir prou i convocar una manifestació unitària el proper dia 10 de juny per reclamar que deixin l’Educació en Pau. Volem educar en Llibertat.
Totes les entitats hem consensuat el següent manifest:
“Davant la campanya judicial i mediàtica contra els i les docents de diferents centres educatius de Catalunya, els intents de criminalització del professat així com la instrumentalització i l’ús partidista de l’activitat educativa, les entitats i organitzacions convocants
Manifestem:
1. El nostre suport a totes les persones docents afectades, les de Sant Andreu de la Barca i de la Seu d’Urgell que són als jutjats, i els 500 docents i altres professionals de l’educació amenaçats pel delegat del Govern, Enric Millo, als quals volem trametre un missatge d’escalfor i ànim per no defallir.
Posem en valor la defensa de la tasca educativa desenvolupada pels docents en un context social i polític d’enorme complexitat, per garantir la bona convivència als centres educatius amb ple respecte a la pluralitat.
Tenim el desig que es pugui continuar fent la tasca educativa sense perdre ni un bri d’il·lusió per formar ciutadanes i ciutadans lliures de defensar les seves idees i que sàpiguen respectar les dels altres.
El debat sobre el tractament de qüestions controvertides que afecten aspectes ideològics i polítics a l’escola és una tasca important i ha de ser considerat un element central en una educació per a la ciutadania.
L’escola s’ha de preservar com a espai de convivència i cohesió, de respecte dels principis democràtics i de pluralitat ideològica i no partidista. També com a espai d’educació amb coneixements i valors des del rigor i des del pensament crític, de manera que s’afavoreixi el diàleg, la discrepància i la capacitat de posar en dubte allò que es transmet. Constatem que, més enllà de situacions puntuals que puguin sorgir, a les escoles i instituts catalans no hi ha un problema de convivència relacionat amb la situació política del país.
Nosaltres ho diem ben clar: a l’escola s’ha de poder parlar de tot i s’ha de parlar de tot. Sempre preservant el respecte a l’alumnat, hem de treballar pel desenvolupament de persones lliures, amb esperit crític i compromeses. I competents també en les qüestions socials.
En aquest sentit, valorem positivament les valoracions i recomanacions fetes pel Síndic de Greuges.
2. Denunciem la instrumentalització política i l’ús partidista del cas, que a més ha posat en risc la preservació de la convivència i la cohesió, perquè contribueix a tensionar la situació dins de la mateixa comunitat educativa i dificulta que el centre pugui recuperar la normalitat.
Les entitats convocants postulem un enfocament comunitari, de qualitat i en català de l’educació. I abans de l’1 d’octubre en una reunió amb representants parlamentaris de tots els partits polítics ja es va advertir que les acusacions d’adoctrinament posaven en perill la cohesió social, i només servirien per fer patir persones concretes (docents, alumnes i famílies) a la vegada que es podia trencar la confiança i la complicitat necessària per fer la tasca educativa, sempre complexa.
Interpretem, doncs, que hi ha hagut una utilització de determinats grups polítics i del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport per assolir una influència ideològica sobre part de la població.
3. Denunciem la instrumentalització mediàtica de la situació.
Alguns mitjans de comunicació han utilitzat aquest extrem de forma que considerem inadequada, qüestionant la presumpció d’innocència, fent judicis de valor i divulgant les imatges i els noms de persones de forma innecessària i greu.
Considerem que aquesta «informació» té per objecte mostrar públicament els rostres d’uns professionals de l’ensenyament per assenyalar-los i generar una sospita sobre ells i elles, prejutjant-los i situant-los en la diana de possibles actuacions que poden posar en risc la seva honorabilitat personal i professional, i fins i tot la seva pròpia integritat física, tenint en compte que encara no han estat jutjats per cap tribunal de justícia i tenen dret a la presumpció d’innocència.
Recollim la denúncia feta per les famílies de l’institut El Palau contra la pressió i persecució mediàtica a què està sotmès el professorat del centre per part d’alguns mitjans de comunicació i xarxes socials.
L’existència de professorat sota investigació judicial, la presència de mitjans de comunicació a les portes del centre, la divulgació de les imatges del professorat denunciat i l’aparició de pintades insultants a la façana de l’institut, la recepció de trucades al centre amb insults i amenaces cap als professionals, etc., són factors que no contribueixen a normalitzar la situació.
4. No a la judicialització de l’educació: reivindiquem la necessària resolució positiva dels conflictes.
No creiem que judicialitzar situacions més o menys conflictives ajudi al desenvolupament de l’educació i a l’atenció de l’alumnat en concret. Ans al contrari, ho considerem un gran error, ja que el clima que es genera redunda en el malestar d’alguns docents, que se senten coartats en la seva llibertat d’expressar-se lliurement a l’aula.
Volem recordar, i constatem, que el sistema educatiu disposa de diversos mecanismes per mediar i resoldre els possibles conflictes que puguin aparèixer en el marc de l’activitat del centre (tutories, mediació, inspecció, i tot allò que recull el procediment administratiu…).
Així doncs, reclamem al Departament d’Ensenyament que, davant les acusacions rebudes, defensi els seus treballadors i treballadores davant les falses acusacions.
Des de les entitats convocants, també constatem que docents i centres s’autocensuren, i que es deixen de fer algunes activitats que abans es feien amb tota naturalitat per por de no crear més conflicte o de no veure-s’hi involucrats.
Encoratgem els professionals de l’educació a seguir educant en llibertat i a no callar davant aquests atacs i amenaces que volen imposar el silenci.
5. Volem centrar-nos en els problemes reals de l’educació.
Volem manifestar la nostra contínua lluita i reivindicació per centrar-nos i resoldre els problemes reals de l’educació, que afecten el conjunt de l’alumnat i que resulten eclipsats per temes mediàtics dels quals se’n fa una utilització política.
Ens referim a qüestions com la manca de planificació del Departament d’Ensenyament en el tancament de grups, en la massificació a les aules i en la manca de docents al sistema, que el curs vinent afectarà l’educació secundària i la Formació Professional.
L’infrafinançament de l’educació ens situa a la cua de la inversió educativa a Europa; l’increment desmesurat i abusiu de les taxes universitàries, la segregació, la implementació de l’escola inclusiva sense recursos, el dèficit en formació professional ocupen els primers llocs d’una llarga llista de necessitats i problemes greus als quals els poders públics estan donant literalment l’esquena.”