UGT afirma que el compliment de la LISMI a Catalunya ajudaria a crear gairebé 29.000 llocs de treball per a discapacitats.

28.644 persones amb discapacitat tindrien feina a Catalunya si totes les empreses i institucions complissin amb la quota de reserva del 2% que exigeix la llei per a la contractació de discapacitats.
L’entrada al mercat laboral d’aquestes persones suposaria que un 42,8% més de discapacitats tindrien una ocupació a Catalunya, segons un informe que ha publicat avui el sindicat UGT.
En el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el sindicat ha denunciat l’incompliment de l’article 42 d’aquesta llei, que estableix que les companyies públiques i privades que donen feina a cinquanta o més treballadors han de comptar, com a mínim, amb un 2% de treballadors amb discapacitat.
A més, si es complís aquesta quota s’incrementaria fins en deu punts percentuals la taxa d’ocupació de les persones treballadores amb discapacitat, que a Catalunya són 551.440, segons dades del 2017, un 4,2% més que l’any anterior.
En roda de premsa, la secretària de Política Social d’UGT de Catalunya, Enriqueta Duran, ha precisat que 285.953 persones amb algun tipus de discapacitat, el 38,5% d’entre 55 i 64 anys, estan en edat de treballar i representen el 5,8% del total de la població activa catalana. No obstant això, el 63,8% no té feina.
“Podem afirmar que les persones amb discapacitat tenen un greu problema d’inserció laboral i d’adaptació posterior en el lloc de treball. Des d’UGT considerem que és necessari fomentar més decididament l’ocupació efectiva”, ha assegurat la secretària de Política Social.
Entre les mesures que proposa UGT per millorar les condicions d’aquest col·lectiu a la feina es troben accions de sensibilització, promoció de la igualtat de condicions en l’ocupació, millora de la intermediació laboral o facilitar l’adaptació i l’accessibilitat en el lloc de treball.
Duran ha recordat que qualsevol persona pot tenir una discapacitat, per la qual cosa UGT insta també a identificar els riscos que augmentin les probabilitats de tenir una discapacitat sobrevinguda, així com a establir un protocol perquè una persona en aquesta situació no perdi el seu lloc de treball.
De la seva banda, la secretària de Polítiques Sindicals, Núria Gildado, ha explicat que a l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) es van establir mesures concretes per promoure la igualtat d’oportunitats en l’accés al treball, així com per evitar la discriminació de les persones amb alguna discapacitat.
“Totes les parts vam arribar a un acord en l’aplicació de la llei i en l’obligació de reservar un 2% de les plantilles per a empleats amb discapacitat. I vam acordar que aquesta havia de ser la forma d’accés a l’ocupació ordinària”, ha dit Gildado.
“Respecte als Centres Especials d’Ocupació (CET), creiem que són un model obsolet i que hi ha d’haver canvis. Hem acordat a l’AIC i amb la Generalitat fer una reestructuració d’ells en un marc legislatiu que sigui adequat”, ha afegit Gildado.
El sindicat assegura que els CET, que van formalitzar el 66% dels contractes del 2017, “no estan complint el seu objectiu”, que passa per ser un pont que permeti a persones amb discapacitat aprendre a fer una feina i poder-se incorporar posteriorment en una empresa.
Gildado ha titllat de “guetos” alguns d’aquests centres i d'”empreses multiservei ‘low cost’ o de baix cost” per les condicions en les quals es troben aquestes persones treballadores.
“Hem de tenir en compte que són centres subvencionats per l’administració, que fan servir diners públics i tenen condicions de treball que no són dignes. Són les persones més vulnerables i estan en situació de precarietat”, ha dit.
Carlos Moreno, referent de discapacitat d’UGT, ha precisat que les empreses CET tenen avantatges fiscals en estar exemptes de pagar pràcticament tota la quota de la Seguretat Social, i que reben bonificacions per cada contracte a una persona amb discapacitat.
A més, l’administració paga la meitat del sou que perceben, que és el mínim interprofessional.
Informació extreta de EFE.
Top