Quan les sentències són injustes s’han de combatre. La Patronal condemna els treballadors de la discapacitat a sous de misèria.

SENTÈNCIA INJUSTA

Part dispositiva del TSJC per a absorbir l’antiguitat.

Després d’un llarg període de paralització en les negociacions per a arribar a acords en la revisió salarial del “VII Conveni Col·lectiu del Sector de Tallers per a persones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya”, les discrepàncies de la part sindical conjunta (UGT-CCOO) enfront de la patronal han estat insalvables en la interpretació de si el complement d’antiguitat és o no absorbible.

En aquest punt la patronal AESS DINCAT va interposar un conflicte col·lectiu sobre aquesta interpretació. Els sindicats UGT i CCOO entenem que el complement no és absorbible i que els 900€ que marquen l’SMI de l’any 2019 han de considerar-se com a Salari base, al marge del complement d’antiguitat.

Durant tots els anys previs a 2018, les negociacions de les Taules Salarials en el concepte del Salari Base havien respectat sempre l’aplicació de l’SMI en el SB en la categoria de peó sense cap absorció de l’antiguitat.
El conflicte col·lectiu es va interposar després que UGT i CCOO haguéssim pres mesures davant els acords i imposicions d’empreses als seus treballadors i els denunciéssim a l’Administració i a la Inspecció Laboral, que va paralitzar aquests acords per no ajustar-se a la legalitat.

El passat 1 d’Octubre, va tenir lloc el judici en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la interpretació del Decret 1462/2018, de 21 de desembre, pel qual es fixa l’SMI (Salari Mínim Interprofessional) per a 2019 i la patronal va mostrar la seva intenció d’absorbir aquest complement.

Desgraciadament el 22 d’Octubre se’ns ha notificat la sentència en contra de la nostra interpretació, la qual no és ferma i contra aquesta pot interposar-se recurs.

Aquesta notificació conclou que “…en relació amb els treballadors del Nivell 11 (peons), ha de realitzar-se sumant al SB específic d’aquesta categoria (SMI 2016, incrementant en l’índex de l’IPREM), els triennis que vagi complint el treballador; i aquesta quantitat complementar-la amb l’import necessari fins a aconseguir el corresponent a l’SMI general de 2019 (12.600 euros anuals, en 14 pagues de 900 euros)…”

Davant aquesta situació, manifestem el nostre rebuig i gran malestar per una sentència que creiem injusta. Ens veiem obligats a interposar recurs al Tribunal Suprem (una nova sentència pot allargar-se fins a any i mig), atès que s’absorbeix l’únic complement reconegut en el conveni col·lectiu que tenen les persones treballadores amb discapacitat, com a únic benefici i reconeixement a la seva experiència laboral i temps que han estat fidels a l’empresa. I en el futur, les comunicacions d’augment de l’SMI per part del govern de torn hauran de ser explícites en el sentit que l’SMI es refereixi al Salari Base i que els complements no poden utilitzar-se per arribar a completar aquest per evitar interpretacions judicials injustes per un col·lectiu sempre amb sous precaris.

Per tant en les negociacions de les taules salarials la part sindical haurem de prendre sempre com a Salari Base mínim l’SMI i tots els complements hauran de figurar explícitament com “No compensables ni absorbibles” a la vista de la mala fe per part de la patronal.

I defensarem aquesta posició fins al final.

Top