La Covid-19 ens ha agafat una mica desprevinguts, des de les autoritats sanitàries fins a les educatives, tothom hem hagut de fer una mica d’improvisació per encarar la crisi.
La suspensió de classes està provocant que molts centres educatius hagin de recórrer a la formació a distància per tal de prosseguir el curs acadèmic amb certa normalitat. Els centres estan fent un esforç immens per a viure el dia a dia amb noves instruccions, preparen tasques i les envien, a vegades segons ens consta, sense retorn per part de l’alumnat que viu desconnectat per la seva situació personal.
Des d’UGT Educació hem preguntat a la nostra afiliació sobre què els està suposant el Teletreball durant el confinament i quins tipus de problemes s’està trobant el professorat.
El principal problema és que durant el confinament bona part del professorat ha hagut de tenir cura de la família simultàniament a la tasca docent. Comentar que és especialment complicat per aquelles famílies monoparentals: si l’alumnat està confinat, els docents han de fer de pare/mare, ajudar a fer les tasques als fills i a més a més fer la feina.
Sabem que com a professionals que som, hem d’assumir el repte d’establir la formació a distància a alumnat que inicialment s’havia matriculat en règim presencial i que, en principi, no hi hauria perquè tenir ordinador o accés a internet a les seves llars. L’alumnat de per exemple els Centres de Màxima o Alta Complexitat no tenen els mateixos recursos que els d’altres centres de Catalunya.
Destaquen en segon lloc la precarietat de les famílies de l’alumnat que dificulta recepció i emissió de les tasques. Moltes no disposen ni d’ordinador ni tauleta, la majoria, si es connecten a internet, ho fan a través del mòbil. Aquelles que tenen ordinador l’han de compartir amb els germans més grans o amb els pares.
L’escletxa digital és una desigualtat real, després de la seva detecció hi ha d’haver una resposta immediata i eficaç. El Departament d’Educació o el de Treball, Afers Socials i Famílies han de vetllar per l’alumnat amb menys recursos econòmics i digitals, amb el suport del món local, l’associacionisme i dels centres educatius.
Per tant, des de la UGT de Catalunya volem instar el Govern i a totes les administracions implicades a trobar mecanismes que resolguin aquesta desigualtat, que s’inspirin en el criteri de l’equitat per tal de garantir la formació del seu alumnat.
En tercer lloc, els equips docents no han tingut prou temps per assimilar la nova situació, es necessita més temps per dissenyar les estratègies educatives i adaptar-les a la realitat del teletreball, així com establir què és avaluable i com es realitza.
L’administració hauria de proporcionar uns estàndards de qualitat adequats per a realitzar a l’aprenentatge en línia així com garantir-nos els recursos i la formació necessària.
En una proporció desigual altres preocupacions manifestades pel professorat serien aquestes:
- Relacionades amb el precariat: les persones substitutes comparteixen pis, wi-fi, tenen maquinari deficient, ja que amb un mòbil no n’hi ha prou, manca de dades d’internet o insuficients per a les seves necessitats i poder connectar-se també amb l’alumnat.
Algunes persones han manifestat la seva nul·la o escassa preparació tècnica per a desenvolupar les sessions telemàtiques, especialment aquelles de més edat.
- Hi ha una preocupació per l’alumnat de Necessitats Educatives Especials, els quals presencialment ja requereixen una atenció específica que s’hauria de continuar fent amb les adaptacions curriculars oportunes en la modalitat en línia. És molt difícil fer un seguiment individualitzat de l’alumnat, especialment si no estableixen connexió o no responen els correus enviats pel professorat del centre.
CONCLUSIONS i PROPOSTES D’UGT EDUCACIÓ
- La complexitat de la realitat, la immediatesa i la imprevisibilitat dificulten la tasca del personal docent, calen unes directrius clares per part del Departament d’Educació, ben coordinades amb les direccions dels centres. El teletreball té unes característiques específiques que s’han de tenir en compte.
- És indispensable el compromís del professorat perquè tot això tiri endavant. Hem de procurar reduir la situació d’angoixa i de patiment que algunes persones tenen perquè la situació els ultrapassa. Una de les preocupacions que es desprèn de l’enquesta era que emocionalment estaven afectats, com les famílies.
- A la UGT ens preocupa les conseqüències psicològiques que aquesta crisi està tenint tant a curt, mitjà i llarg termini en les famílies i l’alumnat. El confinament provoca inestabilitat i incertesa. Per això creiem que s’ha d’establir una tornada gradual del professorat i alumnat. Hem de pensar en un pla d’acollida quan es retorni a les aules, gestionar i preparar la comunitat educativa. Pensem que en aquests moments el més important és l’acollida emocional de tothom.
- Els centres s’han de digitalitzar més. Des que amb les retallades de la darrera crisi econòmica es va suprimir el projecte 1×1 no hem avançat digitalment com calia. Tal com hem sostingut davant del Consell Escolar de Catalunya, aquesta crisi pot ser l’estímul per a digitalitzar més els centres en un futur pròxim. Al mateix temps, s’ha de prestar atenció al mateix temps que passen els estudiants en línia per evitar que es desconnectin del “món real”.
- L’IOC pot ser una institució rellevant i de suport als centres, les famílies i l’alumnat així com les ràdios i les televisions públiques de Catalunya i de l’estat amb les quals es pot treballar de manera coordinada per tal d’arribar amb continguts educatius a tot el país.
- Des de la UGT demanem que de cara el curs vinent s’estableixi una planificació regular factible i viable. L’autoaprenentatge pot ser bo: es poden sol·licitar tasques periòdiques a l’alumnat tant si estem confinats com si no amb plataformes virtuals de centre i amb l’adequat suport el professorat especialista.
- S’ha d’assegurar la connectivitat del professorat i de l’alumnat amb els recursos adients.
- Davant la possibilitat que hi pugui haver rebrots, hem de fer una previsió de flexibilitat de cara al curs vinent, planificar d’una manera flexible i crear les condicions que permetin la complementació de l’ensenyament presencial amb l’E-learning (paper important de l’IOC i dels programes de la TV pública).
- El Programa d’innovació pedagògica d’acceleració de la transformació educativa ha arribat tard i s’intentarà aplicar a correcuita. Esperem que compti amb els recursos econòmics, materials i humans adequats.
- Caldria flexibilitzar el calendari dels cursos 2019-20 i 2020-21 per donar cabuda a la implementació i adaptació de l’e–Learning en els centres i les famílies, perquè fins que no es trobi una vacuna eficaç el problema pot tornar a aparèixer o perdurar en el temps més del que nosaltres voldríem o desitjaríem.
- La informació i les orientacions sobre l’organització de l’ensenyament a distància complementari al presencial en situacions excepcionals com la de la Covid-19 haurien d’estar disponibles per a professors, estudiants, empreses i famílies, en les instruccions sobre organització de centres d’inici de curs 2020-2021.