Aquest dimarts ens hem manifestat la UGT junt amb Comissions Obreres al Parlament per reclamar la intervenció del Govern davant la precarietat laboral que pateixen les persones amb discapacitat. Explotació que fan sistemàticament empreses que s’han convertit en especialistes a comerciar amb les persones amb discapacitat i aprofitar-se dels avantatges que comporta. Empreses, algunes de les quals, que han multiplicat per 100 el nombre dels seus treballadors en els últims 20 anys.
Hem lliurat una carta al molt Honorable President de la Generalitat demanant la reactivació del Pla Nacional per a la Discapacitat i la creació d’una mesa a tres bandes que compti amb les empreses, l’executiu català i els sindicats.
Carlos Moreno, el nostre portaveu va declarar davant dels mitjans que: “…els darrers anys l’administració s’ha desentès i les companyies especialitzades han aprofitat per ser “multiserveis lowcost” que utilitzen com a “mà d’obra barata” el col·lectiu de persones amb diversitat funcional.”.
Durant la concentració vam emetre missatges contra la discriminació i per unes condicions laborals dignes perquè com hem repetit un munt de vegades, SOM PERSONES, NO SUBVENCIONS.
També reclamem d’una vegada l’equiparació de salaris en els centres on els treballadors disCAPACITATS fem EXACTAMENT la mateixa feina que els treballadors de l’empresa on som desplaçats però el nostre salari és el del conveni de la discapacitat. Igual feina però salaris enormement diferents. Recordem, a més que la nostra empresa només paga el 50% del nostre salari, l’altre 50% és aportat per l’Administració. Som un negoci per a moltes empreses.
Parlant de salaris, en Carlos Moreno ha declarat que l’SMI en aquest sector s’està convertint en el Salari Màxim Interprofessional perquè, encegats pels beneficis que en treuen, les empreses apliquen el salari mínim de manera uniforme i generalitzada.
Aquesta limitació econòmica xoca amb el fet que, com ja hem comentat, els Centres de Treball Especial (CET) que donen feina a persones amb diversitat funcional reben “el 50% del salari mínim interprofessional i tenen exempt el pagament a la Seguretat Social”, a més de rebre altres subvencions. L’Administració ha de començar a fer la seva feina que és controlar què es fa amb els seus diners i deixar de mirar cap a un altre costat quan tots sabem que el sector no respecta la disCAPACITAT dels seus treballadors.
DEMANEM AL GOVERN
En la carta assegurem que s’ha arribat a un punt de precarietat insostenible i que s’ha de revertir davant de l’intolerable explotació de les persones del sector.
Demanem canvis legislatius i normatius per a garantir oportunitats reals de feina i volem tenir la possibilitat d’explicar la realitat del sector davant el Parlament.
També reclamem al Govern que garanteixi el compliment dels convenis col·lectius després de denunciar passivitat durant els últims anys.
En Carlos va rebatre l’excusa que esgrimeix el Govern molt sovint dient : “El Govern el que diu és que ells no volen o no poden ficar-se dins d’una negociació col·lectiva entre dues parts que tenen un contracte privat. Però nosaltres el que diem és que ells sí que poden establir les regles del joc i controlar que ningú no se les salti”.
PER QUÈ ELS CET’S NO FAN LA FUNCIÓ PER LA QUAL SE’LS VA CREAR?
L’altra gran preocupació de la gent del sector ha estat la denúncia de la manca de presència de les persones amb discapacitat a les empreses del mercat laboral ordinari.
En Carlos ha indicat que els Centres de Treball Especial estaven pensats com a pas intermedi per acabar incorporant les persones amb discapacitat a altres companyies. “La conversió que hi ha de contractes dels CET al món laboral ordinari és absolutament zero” i això comporta que les persones amb discapacitat “es quedin perpètuament en aquesta mena d’empreses”.
Per solucionar-ho, en Carlos ha plantejat que l’administració obri les subvencions que ofereix als CET també a altres companyies. “Si s’oferís a les empreses ordinàries el mateix que es fa a les multiservei de la disCAPACITAT hi hauria 28.000 llocs de treball més”, ha xifrat. En aquest sentit, si només s’aboquen ajudes a una tipologia concreta d’empresa i no a la resta del mercat laboral, s’està “condemnant” els treballadors, ha afegit.
Sembla que els faci nosa normalitzar la Inclusió també al món de treball.
En la mateixa protesta, a més, hem reivindicat la necessitat de millorar les condicions que arrosseguen no només les persones amb discapacitat sinó també els professionals que hi treballen. Així, la proposta sindical demana abordar la precarietat i falta de reconeixement dels treballadors que tenen cura i atenen les necessitats del col·lectiu de persones amb diversitat funcional.