Molt s’està parlant de la davallada en la utilització del català com a llengua de comunicació entre la població del nostre país. Moltes són les raons i variades, però sens dubte que una d’elles ha estat la desaparició del català en la Formació Professional des de la reforma educativa dels anys 90.
Jesús Martín, professor de català a la Formació Professional i responsable a Catalunya de la Formació Professional de la UGT és, probablement, una de les persones que coneix millor aquest sector al nostre país.
Ha denunciat molts cops aquest problema i quan sembla que tothom descobreix ara el mal estat del català, aporta la seva visió i les propostes que fa temps defensa per a solucionar-lo.
Aquestes s’han recollit en un document: “Propostes per al Pacte Nacional per la Llengua”, s’acaben de fer públiques i són la síntesi de diferents sessions de debat intern dins del sindicat.
Tot seguit us transcrivim l’escrit inicial del nostre company Jesús Martín així com l’apunt de l’agència EFE.
Al final trobareu els enllaços a alguns dels mitjans que se n’han fet ressó i el document de les propostes de la UGT pel Pacte Nacionals per la Llengua.
LA UGT DEMANA AL GOVERN UN PLA DE XOC PEL CATALÀ A L’FP
La llengua a més de ser un vehicle de comunicació, és el símbol que identifica i cohesiona un país, la seva cultura i la seva gent. És per això que una llengua útil i funcional requereix d’un compromís social que englobi no només al Govern sinó a tota la societat catalana, les seves entitats, associacions, i com no, les organitzacions sindicals, representants legítimes dels treballadors i treballadores.
El Pacte Nacional per la Llengua presentat el 12 de gener de 2022, pretén arribar a un consens social i polític sobre el català i desenvolupar les polítiques necessàries per a l’ús i el coneixement de la llengua catalana. La societat catalana és plenament conscient que el futur del català demana un debat constructiu perquè les bases lingüístiques del futur de Catalunya i de tota la comunitat lingüística siguin compartides tan àmpliament com sigui possible.
El Govern ha obert un procés participatiu dirigit a totes les institucions, grups polítics, organitzacions, entitats socials i a la població en general, que reconeixen la unitat de la llengua catalana, que comparteixen que la situació de la llengua és complexa i delicada ara mateix a Catalunya. El termini per aportar propostes s’ha ampliat fins el 14 de setembre. Nosaltres en presentarem sens dubte!
Des de la UGT entenem que totes les propostes que s’aportin i es debatin haurien de ser la base per al Pacte Nacional per la Llengua. La previsió del Govern és que a la tardor d’enguany s’assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua, i que aquest es presenti i se signi el mes de desembre. Aquest procés ha de conduir a la signatura d’un document, el Pacte Nacional per la Llengua, que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.
La UGT té una gran sensibilitat per la formació professional. Des del 1888, data de la seva fundació, s’han utilitzat les seves cases del poble per a alfabetitzar i exercir com a centres de formació de la classe obrera.
La Llei General d’Educació de 1970 establí l’obligació de l’educació fins als catorze anys. Llavors existien dos itineraris el del Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) i el de Formació Professional (de primer i segon grau). En totes les vies la llengua catalana tenia presència curricular com a matèria.
Amb la LOGSE (1990) es modifica l’FP, s’elimina l’FP de primer grau a canvi d’ampliar l’escolarització obligatòria fins als setze anys. Es crea l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), educació generalista i academicista.
En els estudis postobligatoris, el batxillerat passarà a ser de dos anys, suprimint el Curs d’Orientació Universitària (COU), condicionant seriosament el segon de batxillerat a ser de fet, un curs de preparació per a la selectivitat, sense potenciar realment l’orientació vers l’estudi terciari de Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS), estudis amb alta inserció laboral.
Avui dia la situació dissortadament no ha variat amb la LOMLOE.
Ni al CFGM ni al de CFGS es dóna llengua catalana com a tal.
Ens trobem davant d’un gran greuge comparatiu. La matèria de llengua catalana ha estat foragitada curricularment d’un estudi postobligatori, l’FP i mantinguda en els de batxillerat.
DES D’UGT RECLAMEM QUE EL GOVERN INCORPORI MÒDULS DE LLENGUA CATALANA A TOTA LA FORMACIÓ PROFESSIONAL, PER COMBATRE LA DAVALLADA DEL SEU ÚS ENTRE EL JOVENT I EL DESCONEIXEMENT DEL CATALÀ DE LA POBLACIÓ NOUVINGUDA
La situació de l’ús de la llengua catalana és alarmant. El Consell Escolar de Catalunya (on UGT hi som presents) ha qüestionat que avui dia en acabar l’ESO s’obtingui el nivell C1 de llengua catalana. S’ha demanat al Departament d’educació en les 67 propostes lliurades al febrer que se certifiqui el B2 de llengua catalana només en comptes del C1.
Entenem des de la UGT que cal donar les màximes facilitats curriculars a l’alumnat que cursi tant batxillerat com CFGM per tal de rebre formació específica en llengua catalana per tal de tenir el nivell C1, anteriorment donat d’ofici en acabar aprovant l’ESO, sense fer greuges comparatius. Per què l’alumnat que cursi batxillerat el pot obtenir, i , en canvi, un de CFGM no té la possibilitat de tenir-lo?
Incorporar la matèria de llengua catalana és beneficiosa si mirem quin tipus d’alumnat per les seves edats a cursar estudis de CFGM. Cal considerar-lo una bona oportunitat de reciclatge lingüístic:
Podem comprovar que els i les estudiants que opten per la continuïtat (menors de disset anys) eren el curs 2020-2021 un 18,2%, la qual cosa indica que un 80% tenia més de disset anys, tractant-se d’un tipus d’estudi de persones que o bé han repetit algun curs acadèmic anteriorment, o han fet una pausa puntual o retornen al sistema, per la qual cosa no estaria de més tornar a treballar les competències lingüístiques per tal d’assolir els objectius i les exigències que la societat catalana determina actualment en aquest context de regressió lingüística.
Al nostre entendre impartir català és possible curricularment a través de l’optativitat que dóna el currículum d’FP inicial. A més pot estar degudament justificat i fonamentat en el Projecte Educatiu de Centre i el seu Projecte Lingüístic de Centre. Tots aquests s’han de revisar per la normativa aprovada recentment pel Parlament de Catalunya. És del tot inconcebible que un cicle formatiu que pot ser finalista no pugui certificar un nivell lingüístic determinat (C1).
Hem de tenir en compte que si comparem el tant per cent de l’alumnat d’origen estranger, els que fan CFGM superen en un 50% al que va a batxillerat (14,6% vs 9,5%). Altrament, des de la UGT de Catalunya reivindiquem i exigim que s’incorpori la llengua catalana a tota la Formació Professional en FP Inicial, FP per l’Ocupació i l’FP Contínua.
EL CATALÀ, MATÈRIA D’ESTUDI A TOTA LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
Sense excepcions! Per cohesionar el país cal potenciar el català i ensenyar-lo!
Si volem que tota la població sigui lingüísticament competent, que parli i escrigui en català considerem que tant en la Formació Professional per l’Ocupació com en la Continua s’han de donar classes de català.
Com és possible que s’ensenyin llengües estrangeres des dels nivells més baixos A1, A2 i no es contempli donar la llengua del país? Catalunya és un país multilingüe. La llengua cohesiona socialment, evita la segregació social, facilitem la integració de les persones nouvingudes incorporant la impartició de llengua catalana a la formació no reglada.
Al cap i la fi el que volem és que tota la població de Catalunya sigui competent lingüísticament, sense segregacions, per això entenem que cal fer un esforç, fer un pla de xoc per dotar als centres de formació professional de les eines i recursos humans adequats per aconseguir-ho.
JESÚS MARTÍN RIVERA
RESPONSABLE D’FP D’UGT EDUCACIÓ
Un cop publicat aquest article l’agència EFE va emetre el següent teletip:
Barcelona, 30 juny (EFE).- La llengua catalana, com a matèria específica de coneixement, no apareix en els currículums de Grau Mitjà i Grau Superior de Formació Professional (FP) des del 1990, amb la implantació de la LOGSE.
Així ho ha denunciat el responsable d’FP de la Federació UGT i professor de llengua catalana en institut, Jesús Martín, que ha fet una crida a la conselleria d’Educació a “establir un pla de xoc i reforçar el català en l’FP amb una matèria específica que s’imparteixi en les hores de lliure elecció de les quals disposaran els centres amb la implantació de la reforma curricular a partir del proper curs”.
Jesús Martín ha argumentat a Efe que La Llei General d’Educació del 1970 va establir l’educació en dos itineraris diferenciats que eren el Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) i la Formació Professional (de primer i segon grau).
En totes les vies, la llengua catalana tenia presència curricular com a matèria.
En entrar en vigor la LOGSE (1990), es va eliminar l’FP de primer grau i es va ampliar l’escolarització obligatòria fins als setze anys amb l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), de caràcter generalista i academicista.
Llavors, com a educació postobligatòria a partir dels 16 anys es van crear els CFGM i CFGS, en els quals “el català va desaparèixer com a matèria d’ensenyament”, i els dos cursos de batxillerat, en els quals “sí es va mantenir el català com a matèria curricular”, la qual cosa segons Martín “és un greuge comparatiu”.
En aquell moment, el professorat que havia estat impartint llengua catalana als centres d’FP van passar a formar part del cos de professorat de secundària i a impartir classes de català a ESO i batxillerat.
Davant l’actual escenari en el qual “és necessari reforçar el coneixement i l’ús de la llengua catalana”, el Govern “hauria d’articular un pla de xoc per assegurar la presència del català en l’FP” ha subratllat el professor.
Segons el docent, “incorporar la matèria de llengua catalana seria beneficiós en els CFGM i una bona oportunitat de reciclatge lingüístic” ja que “molts alumnes necessiten el reciclatge perquè s’incorporen després d’una aturada als seus estudis” i atès que l’alumnat estranger que cursa CFGM és el 14,6%, mentre que en batxillerat és el 9,5%.
D’altra banda, el responsable d’FP de la UGT també ha exigit que s’incorpori la llengua catalana a l’FP Inicial, FP per a l’Ocupació i l’FP Contínua, on també està absent com a matèria. EFE.
I els mitjans es van començar a moure. En aquests enllaços trobareu la notícia.
Enllaç al document de la UGT Propostes per al Pacte Nacional per la Llengua