El Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TSJUE) deixa en mans dels tribunals espanyols la qüestió dels abusos de la temporalitat en les administracions públiques.

Ahir vam conèixer la sentència que tal com es podia esperar ha tornat a posar de manifest la deficient gestió de l’administració respecte de precarietat laboral dels seus empleats.

El Tribunal europeu insisteix, tal com hem denunciat en nombroses ocasions, que la contractació en l’administració és fraudulenta i ho fa de forma consistent en algun paràgraf com:

  1. La clàusula 5 de l’Acord Marc no imposa als Estats membres una obligació general de transformar en contractes per temps indefinit els contractes de treball de durada determinada. No obstant això, l’ordenament jurídic intern de l’Estat membre de què es tracti ha de comptar amb una altra mesura efectiva per evitar i, si escau, sancionar la utilització abusiva de successius contractes de treball de durada determinada.

Tot i reconèixer aquesta actuació fraudulenta, admet la impossibilitat que el personal temporal pugui adquirir la condició de fix sense superar el preceptiu procés selectiu.

No obstant això, de la informació facilitada pel jutjat remitent es desprèn amb claredat que tal transformació està exclosa categòricament en virtut del Dret espanyol, ja que l’accés a la condició de personal estatutari fix només és possible arran de la superació d’un procés selectiu.

En aquest sentit recorda la impossibilitat d’invocar l’aplicació directa de l’Acord Marc, així com la ratificació constitucional dels principis que fonamenten l’accés a les administracions públiques.

Com a contrapartida o sanció a l’actitud de l’administració, exclosa la conversió en indefinits no fixos o l’obligatorietat de dur a terme els processos selectius, la sentència recorre a la indemnització com a mesura “dissuasiva” per reduir o evitar la precarietat.

Finalment la sentència deixa altres consideracions a tenir en compte:

  • L’Acord Marc s’ha d’aplicar en aquell cas en què hi ha successius nomenaments i també en què hi ha un únic nomenament que es perllonga indefinidament en el temps, per no complir-se les exigències legals per a la cobertura de la plaça vacant.
  • No poden ser considerades “raons objectives” per al nomenament de personal temporal determinats preceptes i les causes en ells establerts (art. 9 de l’Estatut Marc, art. 10 de l’EBEP), quan s’estan emprant (així ha quedat acreditat) per a necessitats permanents i estables en matèria de personal.
  • Encara que el personal interí hagi donat la seva conformitat (consentiment) per seguir exercint la seva activitat sota l’abús de l’Administració pública, això no impedeix el recurs a l’Acord Marc per a la defensa dels seus drets.

Donades les condicions de la resolució i el seu efecte respecte la situació de precarietat que pateixen molts dels empleats de les administracions públiques, des de la FeSP-UGT de Catalunya entenem com a prioritàries en la nostra acció sindical, les següents mesures a efectes d’evitar la precarietat laboral a les administracions públiques:

  • Supressió de la taxa de reposició d’efectius.
  • Traslladar la Directiva 1990/70 i l’Acord Marc a l’EBEP.
  • Tipificar de l’abús i frau en els nomenaments / contractacions.
  • Determinar possibles conseqüències i responsabilitats, incloses les individuals
    en l’exercici de les funcions que són pròpies.
  • Vincular les OEPS (i la seva obligatorietat) a les necessitats dels serveis, i menys a les previsions econòmiques.
  • Reduir termini resolució de les OPES.
  • Obligar a la inclusió de totes les places interines per vacant en l’oferta d’ocupació corresponent a l’exercici en què es produeix el seu nomenament i, si no fos possible, en la següent.
  • “Causalitzar, més i millor, els possibles supòsits d’interinitat i contractació temporal, incloent-hi penalitzacions (indemnitzacions econòmiques) en supòsit
    d’abús.

Barcelona, 20 de març de 2020

This entry was posted in DENUNCIA, Funció Pública. Bookmark the permalink.