Des de la UGT ens sentim molt preocupats pel format i les actuacions de la conselleria d’Educació en el seu vaixell insígnia en molts moments, LA INCLUSIÓ.
Hem constatat en moltes ocasions com els alumnes amb necessitats educatives especials inclosos en els centres educatius són segregats, per culpa de les polítiques nefastes del Departament d’Educació, tant en aules ordinàries com en les unitats integrals de suport AIS. Aquestes sovint no estan ben dotades, els pocs recursos que se’ls dona als centres per a poder realitzar i entendre el fet inclusiu, acaba convertint-se en aules totalment independents, sense contacte o molt poc en el dia a dia del centre educatiu.
Aquesta situació fa que s’agreugi més encara en aquells centres educatius on es fomenta, es practica i es creu realment que la inclusió és un benefici per a tota la societat. Són aquests centres, models d’inclusió que sense comptar amb els recursos necessaris, fan mans i mànigues per no veure’s abocats a renunciar per realitzar les activitats PER A TOT L’ALUMNAT i facilitar així la inclusió d’aquests alumnes.
Aquest fet sempre va en detriment del propi alumne i de la resta dels infants del grup. CAL DOTAR ELS CENTRES AMB MÉS PROFESSIONALS PER CREAR REALMENT UN CENTRE EDUCATIU INCLUSIU.
La segregació, que es permet i potència el Departament d’Educació, es detecta no només amb alumnat de SIEI, sinó també a les unitats d’AIS. La situació més pudent que actualment es troben aquestes unitats, és que algunes al no disposar d’espai físic dins el centre educatiu, es troben instal·lades fora de l’edifici del centre a l’altra banda del pati, en locals municipals compartits o pitjor encara antics locals en desús que no reuneixen les condicions mínimes de seguretat.
Cal recordar que en aquestes unitats assisteixen alumnat que en molts moments requereixen contencions importants i tendeixen a l’escapoliment , algun cop fins i tot ha d’intervenir el cos de policia i amb el greuge que només estan atesos per dos professionals. En aquesta situació es troben el o la Psicopedagog/a i l’Educador d’Educació Especial sense tenir cap possibilitat d’ajuda de ningú si estan lluny del centre adscrit.
És per això que la UGT hem demanat urgentment l’avaluació de riscos laborals d’aquests espais als diferents comitès de salut i prevenció territorials.
Per una altra banda, ens trobem amb una problemàtica, que afecta tant a famílies com a claustres i que ja s’arrossega de fa anys, la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials (o sense) amb malalties cròniques o minoritàries que sovint requereixen una atenció sanitària i que des dels centres educatius no és possible realitzar, per manca de professionals i també de coneixements sanitaris. És per aquest motiu que des del nostre sindicat hem estat fent i continuarem fent, una campanya per aconseguir la figura d’infermeria en els centres educatius.
La resposta a aquesta demanda al Departament sempre ha estat derivant als CAP’s aquestes atencions, fet que sempre la UGT ha estat en contra, donant com argument i exemple el model Valencià, que sí té dins de l’equip dels centres educatius aquesta figura.
Aquest fet ha estat constatat darrerament, en algun cas en el qual s’ha demanat la infermera del CAP en qüestió i aquesta ha comunicat la impossibilitat que tenen els seus equips mèdics com per assumir aquesta funció.
Des de la UGT continuarem fent la reivindicació de la contractació d’aquest perfil a cada centre educatiu, ja que sense aquesta figura serà impossible arribar a ser una ESCOLA INCLUSIVA.
El sindicat en les reunions mantingudes amb les responsables del Departament de salut i d’educació mai hem arribat a cap banda amb aquest tema, a vegades tant ens expliquen que tot el sistema està preparat com altres vegades ens diuen que no s’executarà mai aquest programa.
El mateix desconcert pateixen les famílies quan són convidades a inscriure al seu fill sense cap diversitat funcional sinó una malaltia, a una escola d’educació especial on en alguns centres si hi ha el professional d’infermeria.
Sindicats, mestres i les famílies mostrem la nostra insatisfacció per com el representant del Departament d’educació evoca, cada cop que fa declaracions als mitjans de comunicació, amb tant d’orgull que aquest país compta amb una escola inclusiva i omplint-se la boca que ha desplegat un Decret d’inclusió.
Els delegats i delegades del sindicat manifestem sempre que podem, que aquest Decret està només redactat no aplicat!
La majoria de les famílies tenen moltíssimes dificultats per trobar un centre educatiu on realment es pugui atendre les necessitats educatives dels seus fills i filles. Fins i tot en aquells centres on hi ha una consciència real d’inclusió per part de tot l’equip de l’escola, són les mateixes famílies que han de fer una gran pressió al Departament per a obtenir els recursos necessaris per facilitar al màxim una escolarització normalitzada del seu fill o filla, com un altre alumne de l’aula. Recursos que a vegades també es perden pel camí. El recurs ha d’anar a l’alumne i no l’alumne al recurs, això només crearia clans.
Per tots aquests motius entre d’altres, des de la UGT creiem que tal com el Govern està plantejant l’Educació i formulant la inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives especials, està creant unitats educatives, que en alguns casos es transformen en guetos exclusius, al no ser ubicats dins dels centres educatius adscrits. Denunciem que aquests sovint s’obren sense els mitjans ni els recursos humans necessaris per al propi alumnat que genera malestar i inseguretat als professionals i a les famílies.
Això no es INCLUSIÓ això es SEGREGACIÓ
