La UGT hem guanyat una demanda contra el Departament d’Ensenyament sobre el reconeixement de l’antiguitat d’una treballadora, tot i que els períodes de discontinuïtat dels seus contractes siguin superiors a 20 dies naturals. El jutjat Social núm. 3 de Barcelona ens ha donat la raó, no s’hi pot interposar cap recurs, i, per tant, la sentència és ferma.

El jutge ha considerat mateixa relació laboral tres contractes diferents amb dues interrupcions de 73 dies, entre el primer i segon contracte, i de 36 dies, entre el segon i el tercer contracte.
Sentències anteriors ja van crear jurisprudència sobre el fet que si la relació laboral acaba abans del període de vacances, aquest període no computa a l’hora de considerar-lo com a interrupció si el treballador/a torna a ser contractat després de les vacances per efectuar les mateixes o similars funcions sense canvi de categoria ni de centre de treball.
Per aquest motiu, el jutjat entén que la primera discontinuïtat correspon al període de vacances escolars i fa una interpretació del paràgraf anterior.
En la segona discontinuïtat el jutge aplica els criteris d’una sentència del Tribunal de Justícia Europeu:
“Considerar que únicament s’han de qualificar de «successius» els contractes o relacions laborals de durada determinada que no estiguin separats entre sí per un interval superior a vint dies, s’oposa a la clàusula 5 de la directiva europea de 1999 sobre l’ACORD MARC sobre el treball de durada determinada””.