El Sector d’Ensenyament de FeSP-UGT manifesta el seu malestar amb la campanya promoguda per la Plataforma de l’Ensenyament Concertat per generar un enfrontament innecessari entre les xarxes educatives pública i concertada. Al mateix temps, el sindicat creu que s’està generant un clima injustificat de desacords en la comunitat educativa en uns moments en els quals s’hauria d’apostar pels consensos.
Així mateix, FeSP-UGT denuncia les insinuacions i fins i tot les crítiques directes cap al sindicat realitzades per algunes organitzacions que integren aquesta plataforma, pel fet de no formar part d’ella, i a la qual, d’altra banda, mai se’ns ha convidat a participar. Aquestes crítiques són injustes i manquen de tot rigor intel·lectual.
FeSP-UGT respecta la legitimitat de quantes organitzacions desitgin participar en la campanya contra la LOMLOE, així com la decisió de les persones que a títol individual signin o comparteixin els postulats d’aquesta campanya. Però el que, segons el parer de FeSP-UGT, sí que està fora de lloc és que, des de la responsabilitat social que se li suposa a qualsevol organització, s’utilitzi a l’ensenyament concertat com a escut ideològic en un enfrontament de corporativisme social, si no de blocs ideològics. En aquesta plataforma no sols no està FeSP-UGT, sinó que no estan totes les organitzacions sindicals i patronals representatives de l’ensenyament concertat. Sembla obvi que la defensa de la concertada i dels seus treballadors no passa per cap plataforma.
El Sindicat d’Ensenyament Privat de FeSP-UGT no entén com les mateixes organitzacions patronals que en la negociació del VII Conveni col·lectiu de l’ensenyament concertat estan proposant un augment i flexibilització de la jornada laboral dels seus treballadors, que plantegen un transvasament d’hores no lectives a lectives o que esmenen en el Consell Escolar de l’Estat les millores que FeSP-UGT ha aconseguit incorporar al text de la ponència -tal com va succeir en el Ple d’aquest òrgan el passat 29 d’octubre-, siguin les que reivindiquen en l’últim punt del manifest “millores reals per al personal docent i no docent dels centres”. Òbviament, FeSP-UGT no pot participar d’un document de tan marcat caràcter patronal i que té aquest únic punt final com a element sindical res concret, encara que té difícil encaix amb l’estructura del seu text.
Per descomptat, UGT es reitera en la defensa dels treballadors de la concertada i els recorda que serà garant de les seves condicions de treball i dels seus salaris, tant en la negociació col·lectiva com en qualsevol altre àmbit, sense haver d’entrar en l’acceptació d’altres conceptes que res tenen a veure amb les relacions laborals. Tal vegada és un bon moment per a recordar que va ser UGT la que va afavorir i va defensar en els anys 80 el model de concert educatiu, en contra del model de subvencions sense control a l’antic ensenyament privat, garantint així l’accés universal a l’Educació. I, per descomptat, millorant les condicions laborals i els salaris dels seus treballadors. També sembla adequat recordar que es va fer en contra de les organitzacions corporatives que s’oposaven frontalment, encara que ara intentin ser els seus més enèrgics defensors -també amb la utilització de l’argument recurrent de la ´llibertat’-.
Entrant en el fons dels arguments de la llei, FeSP-UGT aprofita l’ocasió per a manifestar que considera positiva la derogació de la LOMCE. La Llei Wert va ser la que menys suport -tant dels grups parlamentaris com socialment- ha tingut en tota la història de la democràcia i la que més va menysprear a l’ensenyament concertat, a l’educació especial i als seus treballadors. Això sí, en cap moment es va organitzar per part de la les organitzacions del sector una campanya de les dimensions de l’actual.
Durant set llargs anys es va menysprear a les organitzacions sindicals i patronals no convocant ni una sola vegada la Taula Sectorial -composta pel Ministeri d’Educació, sindicats i patronals-, bloquejant la constant petició sindical de reunions per a traslladar el sentir dels treballadors i dels centres educatius. Es va reivindicar, sense cap èxit, la creació d’un concepte específic i una partida pròpia per al finançament de la paga extraordinària d’antiguitat que obligués al seu abonament a les CCAA, es va allunyar als treballadors de la concertada de l’homologació real amb els companys de l’ensenyament públic en més d’un 5% de mitjana en algunes comunitats autònomes.
La LOMCE tampoc va servir per a convocar la taula d’estudi del cost dels mòduls de concerts que totes les organitzacions preteníem. Tampoc va crear més partides econòmiques que les generades en els acords de la funció pública, ni tan sols va fer negociar el pagament delegat per als treballadors del PAS i per al Personal Complementari. I per descomptat, tampoc la LOMCE ha estat el que haguéssim desitjat quant al manteniment i augment de les plantilles docents en la concertada, augment que hauria servit per a repartir la càrrega lectiva o per a millorar la qualitat de l’Ensenyament mitjançant mesures per a l’atenció a la diversitat. Per tot això, FeSP-UGT sí que mostra la seva satisfacció per la derogació de la LOMCE: perquè no va aportar res.
No obstant això, el Sector d’Ensenyament de FeSP-UGT no comparteix tots els aspectes recollits en el projecte de la nova llei educativa, perquè no és la llei que UGT hauria dissenyat. FeSP-UGT considera que hi ha molt poques referències als treballadors de l’ensenyament no universitari i a les seves condicions laborals, i que a més s’ha perdut l’ocasió de rebaixar les ràtios d’alumnes o d’incloure una memòria econòmica en l’articulat que consolidi un creixement orientat a aconseguir el 7% del PIB.
D’una altra part, FeSP-UGT continua valorant algunes modificacions que apareixen en la LOMLOE, com les referències a les cooperatives d’ensenyament i als seus treballadors, les modificacions de la nova estructura d’FP, així com l’aposta per la coeducació.
Respecte a l’educació especial, no recull la redacció que FeSP-UGT hagués desitjat. UGT ha estat, des de l’origen de l’educació especial, l’organització sindical pionera en la defensa dels centres específics i de la convivència amb els centres ordinaris. Així ho continua fent constar el sindicat en tots els àmbits de negociació. Però el que no és cert és que de la lectura detallada de la redacció de la LOMLOE es pugui desprendre que suposarà el tancament dels col·legis d’educació especial, ni que se’ls vagi a llevar el finançament, com diu l’argumentari de l’esmentada plataforma. D’igual manera, és just reconèixer que trenca amb el criteri de subsidiarietat de l’especial respecte a l’ordinària com diu la LOMCE del ministre Wert: “L’escolarització d’aquest alumnat en unitats o centres d’educació especial, que podrà estendre’s fins als vint-i-un anys, només es durà a terme quan les seves necessitats no puguin ser ateses en el marc de les mesures d’atenció a la diversitat dels centres ordinaris.” (Art. 74 LOMCE).
FeSP-UGT sí que es va mobilitzar contra la LOMCE, i aquest caràcter subsidiari de l’educació especial estava entre els punts que criticàvem. No obstant això, les organitzacions integrants d’aquesta plataforma van acatar tal atropellament i mai ho van manifestar.
D’altra banda, la lectura detallada de la nova llei educativa ens podria portar a pensar que en 10 anys tots els centres -ordinaris i especials- tindrien el finançament i el coneixement adequat per a atendre els alumnes d’educació especial, independentment d’en quina mena de centre estiguin escolaritzats, la qual cosa recolza la nostra posició: no és una bona redacció, però no farà desaparèixer els centres d’educació especial. FeSP-UGT no ho permetria.
La campanya de la plataforma de la concertada té un component de sobreactuació que incideix en elements de difícil digestió, com ara que amb la nova llei educativa “els col·legis es tancaran” o que “l’Estat dirà on s’han d’escolaritzar els alumnes”. Igualment posa l’accent en missatges que no es corresponen amb la realitat com que “no es podrà escolaritzar als alumnes en un centre concertat”, o s’al·ludeix al fet que “trenca la pluralitat” o al fet que “existeix una agressió a la llibertat de consciència”. Res d’això apareix en el projecte de llei de modificació de la LOE.
El que sí que és cert és que en la lògica de la cerca dels consensos i els equilibris entre xarxes educatives és necessària una planificació i una racionalització dels recursos i no sols en funció de la llibertat d’elecció sinó també dels equilibris, entre altres els econòmics. UGT sempre fa una lectura crítica de la legislació educativa determinant el que, al seu judici, és positiu o negatiu. I sempre treballant perquè el negatiu es pugui revertir. Però la propaganda, les campanyes que creïn unes expectatives desbordades i les frases grandiloqüents no generen més que malestar en una part de la comunitat educativa que únicament serveix per a generar alarma.
És legítim que les famílies reivindiquin el concepte global del dret a la llibertat d’elecció. Però la llibertat que el Sector d’Ensenyament de FeSP-UGT reivindica per als treballadors és la llibertat de càtedra, la de promoció professional dins del centre educatiu, la llibertat a la mobilitat voluntària entre centres del sistema públic educatiu concertat mantenint l’antiguitat d’origen a efectes laborals, la llibertat sindical dins dels centres educatius, i sobretot la llibertat i el dret a tenir unes condicions laborals dignes. Aquesta és la missió d’un sindicat. És a dir, una aposta per una concertada més social, més humana, i que aposti més per les seves treballadores.
Finalment, FeSP-UGT vol insistir en el greu error que suposa plantejar la defensa de la concertada i dels seus treballadors com si d’un referèndum es tractés, deixant aflorar la idea que o assumeixes els continguts de la plataforma o estàs contra la concertada. Aquesta diatriba és falsa i oculta un interès per polaritzar al sector que UGT no compartirà.